Per millorar els nostres serveis, emprem cookies amb finalitats estadístiques. Si continues navegant, entenem que acceptes que n'utilitzem.
Pots ampliar la informació en la Política de Privacitat.
Accepto

Notícies

ÈXIT DEL CURS DE MICROBIOTA Y MALALTIES HUMANES
Més de 100 persones hi participàren
Publicada el 21/02/2019

Durant els dies 13 i 14 de Febrer es va celebrar a la seu de l'Acadèmia Mèdica Balear (Col·legi de Metges) el Curs Microbiota i Malalties Humanes amb una assistència superior al centenar de persones de tots els àmbits biosanitaris.

En aquest curs es van explicar els conceptes bàsics sobre la microbiota, entenent com a tal, al conjunt de microorganismes que es troben en l'ésser humà, i es van exposar quines són les principals funcions de la mateixa. Es va demostrar que els éssers humans són més microbians que humans en tant que el conjunt de la microbiota supera unes deu vegades a les cèl·lules eucariotes. En ella hi ha un predomini majoritari dels virus eucariotes i preferentment els virus bacterians o bacteriòfags (entre 5-10 per bacteri) que constitueixen el denominat viroma o fagoma. El paper del fagoma és participar en la fixació i ancorat de la microbiota a la superfície de les mucoses i determinar i establir poblacions bacterianes fixes i estables i evitar l'arribada i implantació de bacteris patògens i transeünts.

Es van presentar estudis sobre el possible paper de la microbiota i, especialment dels seus canvis en composició i quantitat, en algunes malalties humanes molt prevalents. Així sembla demostrada una relació directa entre el canvi de la microbiota i les respostes inflamatòries cròniques que poden donar lloc a la colitis ulcerosa o malaltia de Crohn, així com al càncer colorectal. També es van revisar les evidències sobre el paper de la microbiota en la diabetis de l'adult, a través de mediadors bioquímics i citoquines, i l'obesitat per acumulació energètic de certes poblacions bacterianes.

Alguns estudis semblen indicar que les alteracions de la microbiota de la cavitat oral podrien estar implicades en un augment del risc cardiovascular i aterosclerosi i alliberament de factors angiogènics. També es va revisar l'associació entre malalties al·lèrgiques de la infància, com asma, amb canvis demostrables en la microbiota intestinal.

Es va plantejar la possibilitat que poblacions bacterianes divergents poguessin estar relacionades amb certes malalties neurològiques com el Parkinson o l'Alzheimer i que algunes dietes modificades podrien influir en l'evolució d'aquestes patologies. A més del càncer de còlon i la microbiota, també es disposen de dades actuals sobre la seva implicació en el càncer de pàncrees i altres menys prevalents.

En definitiva es va establir que en l'ésser humà no hi ha cap territori estèril; en qualsevol òrgan o teixit es poden detectar milions de seqüències genètiques per les tècniques actuals de la seqüenciació massiva. La detecció de les mateixes en el que es denomina "l'empremta microbiana" serà el marcador preventiu del futur en moltes malalties humanes. També es va concloure que la microbiota depèn de la dieta i per això el tipus d'alimentació és un element clau en evitar els canvis de la mateixa i la seva influència sobre malalties humanes.



Ponents
Ponents
Diapositiva
Diapositiva
Assistents
Assistents