Imprimir
Família i trasllats a l’hospital
Publicada el 10/07/2019

Pulst, A., Fassmer, A. M., & Schmiemann, G. (2019). Experiences and involvement of family members in transfer decisions from nursing home to hospital: a systematic review of qualitative research. BMC geriatrics, 19(1), 155.


Autor: Ana Rodriguez Marcos

Fa dues setmanes el geribloc ens convidava a reflexionar sobre les transicions en persones grans amb demència i en situació de final de vida, avui us proposo canviar l’enfocament i reflexionar sobre la influència de les famílies i cuidadors a l’hora de prendre la decisió de fer o no un trasllat. No ens limitarem als pacients amb demència i/o final de vida, l’objectiu de l’estudi que us presento és el de realitzar una revisió sistemàtica per tal de conèixer com les famílies viuen i influeixen en la decisió de trasllat a l’hospital dels familiars ingressats en residències/llarga estada i com participen en la pressa de decisions. 

Abans de començar, aclarir que m’he permès la llicència de considerar les “nursing homes” com a centres residencials i/o de llarga estada.

Es tracta d’un estudi publicat al juny d’aquest any al web BMC Geriatrics on es realitza una revisió sistemàtica via PubMed, Ebsco Scopus i CINAHL de tots aquells articles qualitatius que contenien informació respecte 1. la decisió de trasllat de la residència a l’hospital i 2. l’experiència o influència de la família en aquest trasllat. Després de la recerca i anàlisi de les dades els autors finalment categoritzen les seves troballes en un d’aquests 5 grups: 

-La percepció del nivell de qualitat de les cures rebudes a la residència afecta la decisió de trasllat.

 -La percepció del nivell de qualitat de les cures rebudes a l’hospital afecta la decisió de trasllat.

 -La percepció de gravetat clínica afecta la decisió de trasllat.

 -El coneixement, acceptació i respecte als desitjos del pacient és un repte per les famílies.

 

-El grau de participació de les famílies en la presa de decisions és variable.

 

I com a conclusions principals extreuen:

 -Els familiars solen voler el trasllat hospitalari quan l’associen a una valoració i resposta mèdica ràpida en contraposició d’un personal/recursos deficients/inferiors als de la residència

 -Tot i que els pacients hagin manifestat les seves voluntats i/o confiança en la decisió dels seus familiars, aquests manifesten inseguretat en la pressa de decisions i ho viuen com un “repte”

-Poden aparèixer conflictes entre el personal sanitari i els familiars sobretot quan no es tenen en compte els desitjos del pacient per qualsevol de les dues parts o quan no s’està d’acord en què és el millor per a ell

-Els familiars són claus quan es realitza el trasllat ja que es converteixen en el nexe d’unió i canal d’informació entre la residència i l’hospital

-Els pacients i familiars manifesten que aspectes emocionals, espirituals o existencials continuen sent poc interrogats pel personal sanitari

-És important tenir en compte la influència dels familiars per tal de reduir els trasllat a l’hospital

-Calen més estudis on s’analitzi la influència de les famílies i les intervencions realitzades amb elles respecte al tema dels trasllat per saber si aquestes tenen o no un impacte en el seu número.


Ens hi posem?


Experiences and involvement of family members in transfer decisions from nursing home to hospital: a systematic review of qualitative research. Alexandra Pulst,corresponding author1,2 Alexander Maximilian Fassmer,3 and Guido Schmiemann1,2    BMC Geriatr. 2019; 19: 155.

https://doi.org/10.1186/s12877-019-1170-7


Etiquetes:  Transicions, Atenció centrada en la persona