Imprimir
Avançant en l’atenció i la recerca de la persona gran amb càncer.
Publicada el 20/11/2019

Kotwal, A. A., Presley, C. J., Loh, K. P., Huang, L. W., Lam, V., & Wong, M. L. (2019). Geriatric oncology research at the 2019 American Geriatrics Society (AGS) annual meeting: Joint perspectives from the Young International Society of Geriatric Oncology (SIOG) and AGS Cancer and Aging Special Interest Group. Journal of geriatric oncology10(6), 994.


En el marc de la trobada anual de la Societat Americana de Geriatria (AGS), la Societat Internacional de Geriatria Oncològica i el grup d’Oncologia i envelliment de l’AGS, va reunir el passat mes de Maig a clínics, investigadors i gestors experts en envelliment.  La trobada  tenia per  finalitat,  potenciar la investigació i l’atenció en la Oncologia geriàtrica, presentant-se  varis  abstracts  sobre estudis portats a terme en aquest terreny. 

L’article del què us parlo avui, destaca les troballes de 27 abstracts classificant-los en 6 apartats clau.

1) impacte del tractament en resultats de salut.  En aquest apartat, es destaca la importància que els autors donen a una bona identificació dels pacients amb alt risc de pitjors resultats de salut, sobretot en tractaments més nous com la Immunoteràpia.

Es destaquen dos abstracts en el càncer de pulmó de cèl-lula no petita, amb un rang de reaccions adverses a Imunoteràpia  entre 37 i 60%. La depressió  i la dependència funcional a l’inici del tractament, estaven significativament associades a aquestes reaccions, pel què es destacava la importància d’una correcta valoració geriàtrica integral per predir possible t oxicitat.
Per altra banda, s’incideix en el maneig de les toxicitats del tractament, destacant-se  2 abstracts on la reducció de la dosi no afectava negativament la eficàcia del tractament i la necessitat d’un maneig multidisciplinar. Finalment, dos estudis més analitzaren com la valoració geriàtrica podia predir els resultats en termes de no progressió i supervivència global.

2) Relació entre la malaltia i tractaments i resultats en termes geriàtrics. Un dels aspectes que es destaca, és el de la mobilitat espaial en les darreres 4 setmanes, mesurada pel propi pacient en termes de a on, en quina freqüència i com és capaç de moure’s  en el seu domicili i pel seu entorn habitual.

Un dels abstracts, destaca que el deteriorament en aquesta mobilitat s’associava a un pitjor I. Karnofsky pre-tractament, a dependència funcional, alteracions en el Montreal  Cognitive Assessment, pitjor qualitat de vida i major fatiga matutina.
 
Altres abstracts destaquen la importància del SPPB per predir discapacitat funcional tant en activitats bàsiques com en i nstrumentals així com també de la prevalença i els factors de risc associats al deteriorament cognitiu.
 
Finalment, un darrer abstract destaca un estudi fet en 159 pacients amb cáncer gastro-intestinal, on la queixa subjectiva  de dèficits cognitius, s’associava a major limitació en relacions socials, afectació en activitats bàsiques i instrumentals i problemes mentals.  

3) Recerca en atenció pal-liativa. Els abstracts destacats en aquest apartat, basats en tumors sòlids i leucèmia aguda/trasplant de medul-la òssia, parlen sobre la diferència dels simptomes en les persones grans en comparació a les joves (més edema i menys nàuseas),  així com un major ús dels recursos al final de vida segons si vivien o no, en entorn residencial. Finalment, es destaca la importància del model compartit amb Cures pal-liatives per tal d’agilitzar les consultes i el temps d’espera pels transplantaments

4) Millora en l’atenció i la recerca.  Aquí es destaquen dos abstracts, enfocats a intentar millorar l’accés a una assistència de qualitat, millorant l’atenció fragmentada de les transicions i els criteris de selecció dels pacients en els assaigs clínics, clarament infrarepresentats.

5) Comunicació i pla de decisions. Els objectius d’aquest apartat, s’encaminen a millorar la comunicació especialment dels oncòlegs i els seus pacients, donat l’alt percentatge de desacord en la curabilitat dels càncers avançats entre tots dos.  I en aquest sentit, sorgeix  la necessitat de crear una eina que ajudi en la presa de decisions, incorporant preferències i valors dels pacients.

6) Educació en Oncologia Geriàtrica. Finalment, també es comenta la necessitat de millorar el coneixement geriàtric de la majoria de clínics que atenen persones grans amb càncer, pel què un estudi  comenta el desenvolupament d’un programa educatiu de les necessitats dels pacients grans amb càncer a nivell interdisciplinari i un programa educatiu a nivell comunitari.

Com a conclusió, podem dir que l’article posa de manifest el creixent interès internacional en la recerca de l’oncologia geriàtrica, no només en l’impacte dels tractaments i en l’estratificació dels pacients, si no també en la intersecció de les dues disciplines per tal de millorar la qualitat de l’atenció,  la recerca,  el pla de decisions i l’atenció pal-liativa.

 

Referència: Kotwal, A. A., Presley, C. J., Loh, K. P., Huang, L. W., Lam, V., & Wong, M. L. (2019). Geriatric oncology research at the 2019 American Geriatrics Society (AGS) annual meeting: Joint perspectives from the Young International Society of Geriatric Oncology (SIOG) and AGS Cancer and Aging Special Interest Group. Journal of geriatric oncology10(6), 994.

 

Sami Loutfi,

Metge Geriatra. Àmbit de Geriatria i Cures Pal-liatives.

Consorci Sanitari de Terrassa. 


Etiquetes:  oncogeriatria