Imprimir
Com podem disminuir la prescripció d’antibiòtics innecessaris o inapropiats a les residències geriàtriques?
Publicada el 15/01/2020

Raban, M. Z., Gasparini, C., Li, L., Baysari, M. T., & Westbrook, J. I. (2020). Effectiveness of interventions targeting antibiotic use in long-term aged care facilities: a systematic review and meta-analysis. BMJ Open10(1).

 


L’evidència fa temps ens diu que sovint fem un mal ús dels antibiòtics. En ocasions per una prescripció innecessària i en altres, per prescripcions inapropiades. Sabem que això contribueix a generar resistència antimicrobiana, convertint-se en un problema de salut pública. A nivell clínic i assistencial està relacionat amb pitjors resultats de salut, problemes en la gestió dels recursos i un alt impacte econòmic. En residències geriàtriques, on les persones d’edat avançada són més susceptibles a patir infeccions i on l’atenció mèdica és més fraccionada, aquest problema es pot accentuar. 

L’estudi que comentem aquesta setmana té com objectiu identificar intervencions que disminueixin l’ús innecessari o inapropiat d’antibiòtics, en residències geriàtriques. Per això es realitza una revisió sistemàtica i metanàlisis. S’inclouen un total de 19 estudis, experimentals o semi-experimentals, i publicats entre el 1997 i el 2018. Només 7 van ser elegibles per incloure en el  metanàlisi.

Alguns estudis es centraven en les infeccions del tracte urinari. Altres en les respiratòries. I alguns altres incloïen qualsevol tipus d’infecció. Totes les intervencions avaluades eren multi-components i molt heterogènies entre elles. La gran majoria dirigides a metges i infermeres, tot i que en 4 estudis també hi participaven pacients/famílies. Educació sanitària, guies, feedback, auditories i el suport d’un equip especialitzat van ser les intervencions més habituals. Només 1 estudi utilitzava un dispositiu tecnològic d’acompanyament.

També en les diferents fases del estudi (població, disseny i outcomes) existeix molta variabilitat. Això dificulta extreure resultats estadísticament significatius. Però si que podem tenir en compte alguns resultats rellevants a nivell clínic i assistencials. Per exemple, la intervenció de l’equip especialitzat i les guies de suport, mostraven bon resultats a nivell de satisfacció i número de prescripcions incorrectes. La variabilitat de contextes també provoca dificultats estadístiques. Es fa necessari realitzar més estudis experimentals amb intervencions adaptades a cadascun d’ells. I que es pugui avaluar el mateix procés d’implementació. Comptar amb la opinió dels professionals, i inclús de pacients/família, seria favorable per dissenyar la intervenció. És l’única manera per conèixer les necessitats i dificultats reals a l’hora de prescriure i utilitzar els antibiòtics.

L’evidència ens presenta el problema però, tal i com mostra aquest estudi, a dia d’avui encara no ens dona cap solució. Hem de tenir en compte que la variabilitat, heterogeneïtat i fragmentació de les intervencions estudiades són contraproduents a l’hora de mesurar l’efectivitat d’aquestes. A l’hora de buscar solucions caldria tenir en compte que:

En definitiva, tot un repte per la geriatria. Tot un repte pel sistema de salut. Qui s’anima?

 

Referència de l'article comentat:

Raban, M. Z., Gasparini, C., Li, L., Baysari, M. T., & Westbrook, J. I. (2020). Effectiveness of interventions targeting antibiotic use in long-term aged care facilities: a systematic review and meta-analysis. BMJ Open10(1).

Etiquetes:  #antibiòtics #prescripció #seguretat