Per millorar els nostres serveis, emprem cookies amb finalitats estadístiques. Si continues navegant, entenem que acceptes que n'utilitzem.
Pots ampliar la informació en la Política de Privacitat.
Accepto

L'Acadèmia

Sala de premsa

La desescalada s’hauria de fer en clau de gènere per protegir la salut mental de les dones.
Publicada el 28/05/2020

El Grup de Treball i Recerca de Dona i Salut Mental (GTRDSM), de la Societat Catalana de Psiquiatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, reclamen un  increment dels recursos per atendre l’empitjorament de la salut mental de les dones. Alguns dels col·lectius professionals que es veuran més afectats per la crisi són majoritàriament femenins, com els de les persones que treballen a l’àmbit sanitari,  de l’educació, la neteja, i en residències. També les persones amb dificultats econòmiques i amb infants al seu càrrec, les persones que tenen cura de pacients o persones grans i les persones amb trastorn mental previ. Atès que després de grans crisis s’incrementen els problemes de salut mental, la Dra. Judith Usall i Rodié, coordinadora del GTRDSM, ha manifestat que  això ens fa témer que hi haurà moltes dones que patiran un empitjorament de la seva salut mental  en un futur proper.

 

Altres factors que també han afectat i afectaran en el futur el benestar emocional de les dones en aquesta situació de pandèmia i confinament, són les desigualtats en  el repartiment de les càrregues familiars, especialment en el tema de l'atenció a les persones dependents. Això provocarà que la majoria de dones siguin les que més hauran de  compaginar el teletreball amb l’atenció i les tasques docents dels fills, així com les tasques domèstiques. En un futur, ha afegit la doctora Usall i Rodié, i si no es fa una desescalada en clau de gènere, les dones poden sortir-ne perjudicades perquè han de cobrir les necessitats de cura, la doble jornada o fins i tot l’abandonament de la vida professional. 

 

Una situació d’especial gravetat és la de les dones que pateixen violència masclista. El confinament implica en aquests casos la convivència amb l’agressor les 24 hores del dia, amb les conseqüències en la salut mental que comporta viure en estat d’amenaça constant. L’experiència de tensió i angoixa permanent s’agreuja en els casos de dones amb fills i filles, que poden també estar vivint situacions de violència domèstica relacionada amb els infants. Les iniciatives oficials d’atenció a la violència masclista han estat limitades a l’assistència una vegada produïda la situació de violència, però no s’ha pres cap mesura de prevenció de la violència en l’àmbit domèstic i de la parella.

 

Una altra situació a tenir en compte és el de les dones embarassades o que acaben de tenir un nadó. L’embaràs i el postpart són moments de risc per a l’inici o l’empitjorament d’un problema de salut mental, tant per causes biològiques com psicosocials. En aquests moments conflueixen un seguit de factors que sabem que incrementen el risc de patir problemes de salut mental durant la gestació i en el postpart, com poden la manca de suport  per part de la família i la disminució de les visites de seguiment. També la incertesa de si la dona podrà estar acompanyada durant el part,  si estarà o no amb el nadó en cas d’estar infectada, o si podrà tirar endavant la lactància materna. 

 

Pensem doncs que cal que, en aquesta situació, les mesures que es prenguin en el confinament i la desescalada tinguin presents les repercussions sobre la salut mental i es faci sempre tenint en compte les desigualtats que encara existeixen a la nostra societat entre dones i  homes .